Espectaculars

Diari de Girona

11 de marzo de 2014


En l'entrevista que li vaig fer per aquest diari a propòsit d'aquest concert, Aarón Zapico prometia donar el 100% dalt de l'escenari i ho va acomplir amb una barreja de vehemència i subtilitat extraordinàries.
Els dos concerts "polonesos" de Telemann que havien de servir per completar el programa van ser molt més que un complement a Les Quatre Estacions. Zapico sobretot va treballar les dinàmiques i va fugir de tota afectació. Des del primer moment t'adones de la diferència amb altres formacions semblants. Forma Antiqva té entusiame i els seus membres s'escolten i participen de la festa. El clavecinista i director d'Astúries sap imprimir caràcter i tots els músics responen amatents al dictat d'unes indicacions precises que busquen exprimir tots els racons de la partitura.
Malgrat això tothom esperava retrovar de nou l'escolta de Les Quatre Estacions. La popularitat d'aquesta obra és tan inqüestionable com ho és també la virtut d'una escriptura musical imaginativa i lluminosa. Precisament de lluminositat ens va parlar Zapico i del respecte que els va fer rebre l'encàrrec de la discogràfica Winter & Winter de fer-ne un enregistrament. Una gravació més de l'obra? Doncs sí, i el director de la companyia Stefan Winter no s'equivocava perquè Forma Antiqva aporta una mirada diferent. No hi ha l'enfurismat esvalotament d'algunes formacions italianes. Benjamín Scherer, responent al concepte del mestre, adopta un paper diferent del que molts violinistes solistes ens han acostumat. No hi ha un primat del seu rol. Ni el volum ni l'expressió busquen el lluïment, sinó una conversa integradora. L'altre aspecte destacable és el baix continu. La guitarra i la tiorba afegeixen un color i un esclat sorprenents. Juntament amb l'orgue, el clave i els dos violoncels tenen un paper molt rellevant en la proposta. Molt destacable el treball energètic del primer violoncel a càrrec de Ruth Verona i la bellesa del so del contrabaix de Vega Montero. Feia temps que no veia un públic tan concentrat i és que aquesta formació crea expectació perquè no són gens previsibles. Un gran treball. XAVIER PASET

Volver a críticas